martes, 17 de septiembre de 2013

L'aurora boreal de 1938 vista des del nostre territori

Encara segueix havent-hi gent de Vinaròs que recorda un fenomen històric que va poder veure's en els cels de tota Europa i part del globus planetari, fa ja 75 anys. Ens estem referint a un episodi d'aurora boreal.

Durant aquell instant, la nostra localitat es trobava sumida en plena guerra civil, la qual cosa dins d'aquest context històric (així com també per la falta d'informació que existia per aquell temps respecte a fenòmens d'aquest tipus...) van motivar moltes interpretacions del succés, amb motiu del brusc canvi de colors observat en el cel, entre la nit del dia 25 de gener de 1938 fins a les primeres hores de la matinada del 26.

Sabem per la tradició oral d'alguns testimonis, que al principi de dit esdeveniment, va haver-hi gent que va relacionar aquest amb el foc originat com a resultat dels bombardejos , i que per aquelles dates eren una realitat en el front de batalla.

Ramón Redó ens parla d'aquesta aurora boreal en la seva encliclopedia de Vinaròs (2012) de la següent manera:
“aquest fenòmen es va vore durant la darrera guerra civil. Com que aquest tema ha sigut poc tractat, recollim el testimoni d'un mestre de Santa Bàrbara que va escriure una senzilla història sobre aquella població i relata com en la batalla de Terol, on es van produir fortíssims combats i les temperatures van ser molt baixes, es va vore aquest fenòmen tan poc usual per les nostres terres. Era un resplandor roigenc que es veia dalt de les muntanyes. Alguns creien que allò era el front on es produien diariament duríssims combats i bombardejament. Això era el que creia la gent, però el cert va ser que era produit per les baixes temperatures. Algo similar va ocòrrer el l'hiver de 1991-1992, que alguns pobles de Catalunya ho van vore dirigint la mirada i procedent dels Pirineus”.

També sabem per algunes persones que encara recorden el succés, com semblava que “el cel estava sagnant”, a causa de la tonalitat vermellosa que oferia. De la mateixa manera, va haver-hi fins i tot els qui creien que s'apropava la Apocalipsi.

En el nostre cas, fins avui només coneixem aquesta sèrie de relats orals, que ens arriben per alguns veïns que sent petits encara recorden les reaccions dels seus pares, i que pràcticament estan absents en les cròniques municipals, com a resultat de la innxistència de la premsa vinarossenca per aquelles dates, doncs el que seria més aviat el diari del poble (la revista Sant Sebastià) imprimeix el seu últim número en 1936. De la mateixa manera, a causa de la diferència de 7 anys que separen la publicació del segon tom de la història de Vinaròs de Borràs Jarque pel que fa al esmentat episodi, aquest no arriba a anotar-se en els nostres anals, una vertadera llàstima, doncs en cas contrari, i en el supòsit d'haver succeït dins del període en el qual el cronista local es trobava elaborant la seva obra, és molt possible que hagués estat descrit, tal com va fer amb l'eclipsi de 1905 o fins i tot amb altres fenòmens de diferent índole.

Per tenir un millor detall del succeït als voltants del nostre territori, disposem de la informació publicada en el diari La Vanguardia a través del pare Lluís Rodes i Campredà, qui aleshores era el director de l'Observatori de l'Ebre, i va descriure aquest fenomen en el tiratge del 27 de gener de 1938. «Al capvespre del dia 25 pogueren contemplar els habitants d'aquesta regió, en condicions especialíssimes de visibilitat, un dels espectacles més emocionants que ofereix la natura i que a les nostres latituds difícilment se'ns presenta més de dues o tres vegades per segle: una aurora boreal que donava a l'horitzó nord l'aspecte d'un llunyà i intens incendi. L'aurora es presentà en forma de ventall gegantí, obert cap al cel i de rajos lleugerament convergents sobre el pol magnètic de la Terra. L'intens fulgor rosaci, travessat per multitud de bandes de llum més blanques i brillants, com si procediren de potents reflectors enfocats cap al zenit, s'elevava fins a 30º sobre l'horitzó, amb una amplària azimutal quasi doble a les dues bandes; canviava amb freqüència de posició, difuminant-se unes, mentre se'n formaven unes altres al seu costat. Encara que el color predominant va ser el rosaci, hi hagué també matisos verds i blancs”.

A la pregunta de si podríem tornar a observar un episodi d'aquest tipus, la resposta és sí. Doncs a pesar que ens trobem en latituds bastant baixes com perquè una aurora boreal pugui apreciar-se com a resultat d'una erupció solar, hem de tenir en compte que al territori peninsular, “se pueden observar muy de vez en cuando; la probabilidades alrededor de una al año en el norte, disminuyendo a 0,2 por año en el sur. Coincidiendo con el último máximo de actividad solar, fue vista una aurora en zonas del mediterráneo y levante español el 6 de abril de 2000” (Casado y Serra-Ricart).


David Gómez de Mora


Bibliografía:

-Casado, Juan Carlos y Serra-Ricart, Miquel. Cálculo de la Altura de formación de Auroras Boreales. Fundación española para la ciencia y la tenología. Actividad educativa, gloria project. Ministerio de Ciencia e Innovación.

-Redó Vidal, R. (2012). Enciclopedia Il.lustrada de Vinaròs.

-Rodes i Campredà, Ll. (1938). Diario La Vanguardia, 27-1-1938.

viernes, 6 de septiembre de 2013

Un repàs històric sobre la família Febrer de la Torre

Dimarts passat 3 de setembre, ens va visitar el marquès de Gironella i de Saudín, don Antonio Joaquín de Febrer i Bertrán, qui aprofitant que durant aquest any des de la nostra associació s'està rememorant el paper exercit per aquesta noble família a Vinaròs, es va efectuar una interessant xerrada en la qual es van repassar esdeveniments referents a les personalitats més destacades d'aquest llinatge i entre els qui figuren els seus ascendents directes.

Fins avui teníem un coneixement poc detallat d'aquells membres pertanyents als Febrer i que per diferents factors sociopolítics de l'època, acaben desapareixent de Vinaròs durant el segle XIX, malgrat que les seves arrels es remunten a diverses centúries enrere.

Entre la informació que mereix la pena destacar, hem de fer ressenya sobre la recerca familiar duta a terme per l'actual marquès, i que neix en el seu interès per un llibre que trobà a la seva biblioteca familiar, elaborat pel seu avantpassat don Manuel de Febrer de la Torre i González de Ron, que porta per títol “Apuntes genealógicos de la familia de Febrer i sus entronques (1856)”. Aquesta peça d'un enorme valor històric, descriu l'estudi dut a terme per don Manuel, qui al llarg de diversos capítols manuscrits, va detallant la història d'aquest llinatge, així com de les persones que connecten en la seva genealogia fins qui serà el primer Febrer del que es té coneixement documental a Vinaròs, concretament en 1442, a través de don Salvador Febrer.

 Imatge del llibre d'executòria atorgat durant el segle XVIII a la família Febrer de la Torre

Resulta interessant comentar alguns dels resultats fruit de la recerca efectuada per don Antonio, qui en l'intent d'aprofundir més en les arrels de la seva família, ha arribat a localitzar dades sobre gent que podrien ser ascendents dels Febrer vinarossencs, i que li porten al segle XIV, en el municipi català de Vilafranca del Penedés.

Per els qui desitgin conèixer una mica millor la vida dels Febrer de la Torre en la nostra localitat, ens remetem als dos articles escrits en els últims números de la revista fonoll pel mateix don Antonio:

-La Casa de las Coronelas. Revista Fonoll, gener 2013, nº12, pp. 36-37.

-Los Febrer de la Torre. Qué causó su desaparición de Vinaròs. Revista Fonoll, agost 2013, nº13, pp. 10-14.

David Gómez de Mora

davidgomezdemora@hotmail.com

Mi foto
Profesor de enseñanza secundaria, con la formación de licenciado en Geografía por la Universitat de València y título eclesiástico de Ciencias Religiosas por la Universidad San Dámaso. Investigador independiente. Cronista oficial de los municipios conquenses de Caracenilla, La Peraleja, Piqueras del Castillo, Saceda del Río, Verdelpino de Huete y Villarejo de la Peñuela. Publicaciones: 20 libros entre 2007-2023, así como centenares de artículos en revistas de divulgación local y blog personal. Temáticas: geografía física, geografía histórica, geografía social, genealogía, mozarabismo y carlismo. Ganador del I Concurso de Investigación Ciutat de Vinaròs (2006), así como del V Concurso de Investigación Histórica J. M. Borrás Jarque (2013).