L'origen de l'ànima de Plató
probablement té la seua base a l'escola pitagòrica. Per a ell aquesta té tres funcions i parts, que òbviament la diferencien del
món material, per aquest motiu s'integrarà dins d'una dimensió contrària
(l'espiritual).
L'ànima pot ser racional
(dedicada a la raó), passional (defensora de l'ordre) i sensual (més convulsa).
Seguint el criteri classificador, cadascuna representa els tres nivells socials
que Plató considera primordials perquè la societat funcione.
Els filòsofs dedicats a la raó, segons
ells són els qui han de dirigir la política, i per tant, marcar les pautes del
sistema. En una part inferior estarien els soldats (encarregats de vetlar pel
compliment dels principis dels qui manen) i un tercer grau, el més baix, on
entrarien la resta de treballadors, i que segons Plató mai arribarien a ser
bons governants, per la qual cosa assumeix que han de seguir les pautes
indicades pels qui entenen el que és correcte.
Imatge: mitologia.guru
Plató presenta diverses proves seguint la seua teoria de les idees, en les quals pretén demostrar la immortalitat de l'ànima. Partint del seu principi dualista, si existeixen elements materials que muten i es corrompen, també hauria d'haver-hi altres invisibles, immutables i eterns, en els quals òbviament es trobaria l'ànima.
Un altre factor que ressenya, és
que el coneixement forma part de l'ànima, considerant que s'activa a través del
nostre record, com si d'una idea heretada es tractara, que per tant mai s'ha
corromput, i s'ha transmés de manera permanent. Per això si hem rebut aquest
coneixement, és perquè existeix una perduració en el temps que va més enllà de
la vivència material.
A tot això Plató afegix que les
ànimes que han usat el sentit de la raó existiran feliçment de manera permanent,
en canvi les que hagen efectuat fets indignes pagaran el càstig d'haver-se
deixat portar per les passions que l'han dominada en el seu món corromput. Es
tracta d'un estira-i-arronsa constant en el qual ha d'imperar la raó, per
damunt dels nostres impulsos, que automàticament ens estan allunyant d'ella.
De nou
tornem a veure reflectida en aquesta teoria la mentalitat conservadora de Plató
(clarament aristocràtica), on creu fonamental l'existència d'un ordre per
jerarquies, en el que cada nivell estigue controlat per un superior, on només
una minoría (que és la més preparada i capacitada), pot conduir-nos cap a la
veritat.
David
Gómez de Mora
