La pràctica cinegètica ha estat essencial al llarg de la història, especialment en un espai com el nostre. És per això, que encara ben entrat el segle XX, serà sabut per la generació dels nostres avis, com d'important era la realització d'aquesta activitat, per a d'aquesta manera disposar d'una font d'aliment a les llars.
Si volem analitzar el desenvolupament de la caça al llarg del passat, veurem que podem parlar de diferents tipus de pràctiques. En el nostre cas, cal destacar bàsicament dues tipologies que han estat les que tradicionalment s'han dut a terme: la de subsistència (per a complementar la dieta proteica) i la del control d'espècies (per a així mantenir vigilades les explotacions agrícoles i ramaderes, ja que antany eren la principal font econòmica per a les famílies en les zones rurals).
Si analitzem les obres tant de Madoz com Mundina, apreciem com en el segle XIX, en les terres de l'interior de la nostra comarca (Baix Maestrat), i els seus voltants, vorem la pràctica constant entre molta de la seua població de la caça menor com major.
En aquells temps era normal que la gent guardés la carn en conserves, així com aprofités al màxim els escassos recursos dels quals disposava, motiu pel que moltes persones es fabricaven ells mateixos els cartutxos, fonent el plom per a disposar de perdigons, així com recuperant les beines, que els hi permetien comptar amb munició per a així caçar aquell anhelat aliment que tantes alegries reportava a la família quan era servit a taula.
Respecte a la caça menor, veurem com la perdiu, el conill i les llebres, són sense cap mena de dubte les espècies més abundants durant el segle XIX en aquesta àrea. Quant a la caça major, com a forma de subsistència i control, les cabres munteses, com els cabirols, seran els exemplars més esmentats en les cròniques de l'època.
Respecte aquelles actuacions dutes a terme amb la finalitat estrictament de regular determinades espècies que podien generar problemes (especialment en les cabanyes ramaderes o corrals), tindrem el cas de la guineu, juntament amb el llop, i que per la seva abundància i danys, eren conjuntament les que més preocupaven als camperols.
El cas de Bel (Rosell) és sense cap mena de dubte el més evident, ja que l'orografia abrupta del terreny i l'escassa densitat demogràfica que històricament ha tingut aquest espai, ha propiciat que entre els seus barrancs i muntanyes, proliferessin fins als primers anys del segle XX exemplars de llops, que en èpoques passades eren temuts pels seus habitants, com especialment per eixos masovers que residien enmig del vast territori natural que presenta la zona.
Adjuntem per aquest motiu un quadre de referències donades durant el segle XIX per autors com Madoz (al seu diccionari) i Mundina (en la obra dels pobles de la província de Castelló), per a què el lector es faci una idea del que en el present article estem comentant.
|
Municipi |
Madoz (1846-1850) |
Mundina (1873) |
|
El Ballestar |
- |
- |
|
Bel |
“Caza de perdices, conejos y muchos lobos” |
“Barrancos y despeñadores, en los cuales se crían lobos y zorras” (pg. 106) |
|
Boixar |
“Hay abundante caza de liebres, conejos y perdices” |
- |
|
Castell de Cabres |
“Hay alguna caza de conejos y perdices” |
“Entre sus montes incultos se crían algunos venados” (pg. 173) |
|
Coratxà |
“Caza de perdices, conejos y liebres” |
- |
|
Fredes |
“Caza de perdices, conejos, liebres y alguna de cabras monteses y corzos” |
“Venados y otra caza mayor que se alberga entre agrietados peñascos” (pg. 305) |
|
Herbers |
“Hay caza de conejos, liebres y perdices” |
- |
|
Herberset |
“Caza de conejos y liebres” |
- |
|
La Pobla de Benifassà |
“Hay caza de conejos, perdices y liebres” |
“Es abundante en caza mayor, y se ven con frecuencia trepar por sus breñas ligeros corzos y venados” (pg. 468) |
Elaboración pròpia
David Gómez de Mora
