En la Història de Vinaròs de Borràs Jarque (tom I, 1929, facs. 2001, 484-485), podem llegir la transcripció documental d'una sentència que va ser traslladada pel notari peniscolà don Gabriel de Llaudis el 14 de juliol de 1705, vinculada amb el pagament que havien d'efectuar les localitats de Benicarló i Vinaròs a la vila de Peníscola per a les festes de Nadal a l'any 1460.
El document té interès pel fet que entre els representants del consistori vinarossenc apareixen els noms de “Antonius Roca filius Bartolomei”, “Bartholomeus Roca”, “Petrus Roca” i “Bernardus Roca”, és a dir, diversos integrants d'un mateix cognom, que segurament tindrien una filiació parental. El cas és que els Roca trigarien uns quants segles a aparèixer per Peníscola de manera permanent, fet que en aquests moments podem confirmar amb garantia documental com a mínim a partir del segle XVIII.
Pel que fa a Peníscola, revisant dos censos de 1510 i 1549 no hem apreciat cap integrant amb aquest cognom, així com de la mateixa forma entre els llistats de pagaments de veïns presents a l’Arxiu del Regne de València dels anys 1602-1603 i 1621, no obstant això, sorgeix el primer esment d'un Roca en el registre de l'any 1638, tractant-se d'un tal Antoni Roca, però que després en els registres posteriors (1644, 1650, 1656 i 1662) no torna a aparèixer, quedant com a ventall de possibilitats que l’assentament permanent d’aquesta casa hagi de produir-se entre l'últim terç del segle XVII i primera meitat del segle XVIII, on ja veurem la presència d'alguns Roca, tal com ho demostra la documentació que hem estudiat.
Respecte Peníscola, coneixem els noms d'Antonio Roca i la seva esposa Vicenta Albiol. Aquests vivien al “carrer olvido”. Per altra banda tenim registrat el nom del llaurador Pedro Roca i Paris, qui va néixer al voltant de l'any 1765, sent fill de Vicente Roca i Teresa Paris, a més de vidu de Francisca Puig (aquests residien en el carrer del bufador, transmetent la residència durant moltíssimes generacions dins dels representants d'aquest llinatge). Tampoc se'ns pot passar per alt el nom de José Roca, llaurador que va casar amb Vicenta Paris i Verge, aquesta nascuda en 1796, i veïns al carrer Sant Roc.
Altres noms són els de Miguel Roca, nascut en 1758, i espòs de Rosa Bayarri (els dos vivien també al carrer del bufador). En el mateix lloc també va residir Francisco Roca, marit de Ermitana Bayarri, i nascut al voltant de finals d'aquella mateixa centúria, així com Bartolomé Roca i la seva dona Josefa María González.
Tampoc se'ns pot passar per alt Victoria Roca, qui va néixer en 1763, sent dona d’un membre de la família Martí, i que com hem pogut saber va estar vivint en la població des de l’edat mitjana. L’ espòs de Victoria era llaurador i pastor. Els dos residien en una de les cases del carrer cavallers. De la mateixa manera no podem obviar que la família del “russo” pertanyia al llinatge dels Roca, ja que la mare del mecenes don Jaime Sanz i Roca (donya Manuela Roca i Ayza), era filla de Manuel Roca i Antonia E. Ayza, personatges també nascuts dins del segle XVIII.
Que la família dels Roca es va projectar socialment a Peníscola ho demostra una de les làpides gravades en el paviment de la Ermitana. Aquests soterraments representaven quines eren les cases amb més recursos i que al mateix temps desitjaven deixar constància del seu pas per aquest món terrenal. Així ho va fer el prevere i vicari d'aquesta Església Parroquial, el doctor don Victorino Roca, qui va morir el 17 de setembre de 1772, tal com resa la làpida que s'ha conservat en el sòl d’aquest edifici sagrat.
David Gómez de Mora
