El corral de la clapissa

El corral de la clapissa són les restes d'una construcció ramadera que té molt d'interés per la seua ubicació en una zona molt concreta del terme municipal de Peníscola, i de la qual en un futur seria interessant continuar publicant noves entrades. D'una banda aquest corral es posiciona molt prop de l'antiga pedrera dels mongells, nom que delimita una àmplia zona dominada per vessants amb vegetació de coscolla, argilagues, romers, i que abasta també un barranc en el mateix topònim que talla aquest punt. 

Pel que fa al topònim mongells, aquest procedeix del llatí monticellus, tal com ens ho recorda en el seu Onomasticon Cataloniae Joan Coromines, fent al·lusió a una xicoteta muntanya o monticle. No hem d'oblidar que la paraula mongells deriva d'eixa toponímia mossàrab que trobem amb tanta freqüència en aquesta zona del territori valencià. Aquesta secció de l'àrea geomorfològica de la serra representa el que anomenem com la part septrentional i que ja delimita amb la planícia litoral quaternària de Benicarló-Vinaròs. 

Precisament, un altre nom amb unes arrels anteriors a la instal·lació musulmana és el mateix mot que bateja aquest corral (clapissa), paraula que fa al·lusió a un paratge rocós, amb un elevat grau d'erosió, i que entenem per la disposició dels seus vessants i falta de substrat edàfic per a potenciar l'agricultura que acabaria sent útil per a definir en el seu conjunt aquesta part dels mongells.

El corral es troba en estat d'abandó com la gran majoria dels que apreciem dins del terme municipal. Encara així ofereix una sèrie de peculiaritats i que valen la pena ser destacades, com que la seua planta és semi-quadrada i ocupa una superfície total de 320 metres quadrats. Aquest aprofita la seua disposició en una zona de desnivell perquè així les aigües pluvials s'evacuen de manera natural, posicionant-se en la cota dels 100 m.s.n.m., a banda de disposar de unes bones vistes a la mar, i estar connectat al costat d'un camí de terra que circula als seus peus. 

Disposa únicament de dos espais interns, a més de la casa del pastor, i que sobre la base d'una modesta planta rectangular voltada i amb orifici a manera de ximeneia, se situa al costat de l'entrada i que trobem en la cara oest. 

Dins del que és la zona per a albergar al bestiar, apreciem que la secció superior ocupa al voltant d'una tercera part, mentre que les 2/3 restants quedarien obertes a la intempèrie. El mur de separació ofereix un parell d'arcs realitzats a base de carreus com els que apreciem en altres edificacions ramaderes del terme, sent el cas del corral de Baltasar. 

Entre les ruïnes d'aquesta obra com en les seues parets apreciem carreus treballats, procedents de la mateixa pedra de l'entorn, fet lògic ja que l'antiga pedrera dels mongells es troba a menys de 30 metres de distància d'aquest punt. No obstant això l'element que més ens ha cridat l'atenció és un carreu que està col·locat en la llinda de la casa del pastor, on pot llegir-se gravat l'any de la seua construcció (1700).

Aquesta data té molt d'interés, ja que a més de poder situar-nos el moment de construcció de l'obra, serveix perquè atenent les seues característiques puguem pensar que altres corrals amb les mateixes peculiaritats arquitectòniques podrien haver-se alçat entre la centúria del segle XVII-XVIII. 

 David Gómez de Mora