Al nord de la Serra d'Irta, seguint un antic camí de ferradura que s'endinsa entre pins, a una cota no excessivament alta (86 metres sobre el nivell de la mar), s'alcen les restes d'una casa de pastor amb una entrada realitzada en el seu marc amb blocs de pedra treballats amb destresa, a més d'un sostre a dos aigües, la corresponent ximeneia i una dependència al costat i que comunica amb el clàssic pati que connecta amb les zones cobertes separades d'un corral.
Enmig del pati on es disposava el bestiar, encara apreciem les restes de mur que segurament serviria per a partir aquella zona descoberta en dues seccions. No gaire lluny de la construcció, a uns 160 metres de distància es troba una bassa d'aigua de dimensions importants, amb diversos metres de profunditat i que es disposa en rampa, amb un diàmetre superior a una dotzena de metres, i on la quantitat d'aigua per emmagatzemar no seria poca.
Cal recordar que a mig quilòmetre en línia recta des d'aquest corral, es troba un altre espai denominat dins de la toponímia local com “Lo Corral Blanc Vell”, fet que ens fa recordar a l'antiga estructura ramadera de la qual després es rebatejaria el que posteriorment es va construir.
Desconeixem que va motivar a designar aquest espai amb aquest nom, encara que tot porta a pensar que l'antiga construcció podria estar emblanquinada en quantitats considerables, la qual cosa probablement serviria per a atribuir-li aquest mot i que el distingiria de la resta de corrals peniscolans. La construcció ocupa una superfície total per damunt dels 500 metres quadrats (incloent la casa del pastor).
David Gómez de Mora
