viernes, 11 de febrero de 2022

Lo nostre morenet

Al gener de l'any 1416, relata la tradició local, que van visitar el municipi tres pelegrins. Aquests es van allotjar en una de les cases de l'actual carrer Sant Joan (abans antic carrer Alfach). No hem d'oblidar que Vinaròs ja des de finals de l'edat mitjana era un lloc que malgrat no comptar amb la importància a nivell polític i econòmic que avui coneixem, era un focus de destí al que acudien laics i religiosos en les seves visites pels diferents santuaris, entre els quals òbviament es trobaria el nostre ermitori del Puig, i que com sabem, distaria bastant del complex religiós que avui coneixem, doncs la seua gran reforma comença a partir del segle XVI.

En aquell habitatge del barri antic, dins del qual es van tancar els tres pelegrins que s'encarregarien de tallar la imatge del nostre patró, se diu que després de la seva arribada aquests van sol·licitar un tronc, tres pans i un càntir d'aigua.

Després de haver transcorregut tres dies, el poble entusiasmat i curiós per aquella grata visita, veien que en el lloc hi havia un gran silenci, per això, els veïns, molt impacients, van acabar entrant en l'habitatge. La sorpresa és que en aquell lloc, continuaven encara intactes els tres pans, el càntir d'aigua, el tronc, i al seu costat, una bonica imatge de Sant Sebastià (lo nostre morenet). El poble de Vinaròs emocionat va festejar l'arribada del preuat regal, afirmant que aquells misteriosos personatges, eren realment tres àngels.

Per desgràcia la imatge religiosa desapareixeria en 1936 al esclatar la guerra incivil, no obstant això, encara ens queda la descripció que realitzaria l'historiador Borràs Jarque en la seva obra a finals dels anys vint, qui tindria la sort de veure-la moltes vegades, sense oblidar que aquesta arribaria a ser fotografiada.

Borràs Jarque la descriu de la següent manera: “La Imatge es una escultura preciosa tallada en fusta, característicament del segle XV. Está el Sant lligat de braços a un tronc; el bras esquere violenment en alt, el dret, natural al llarc del cos, cab avall; en el cos nuet té clavades unes fletxes. Es tota la carn morena, i per aixó el poblé li diu carinyosament «nostre Morenet». Medix 135 centímetres d'altaria. I presenta una nota particular que no es veu en les altres Imatges del Sant Mártir que es veneren en tants altres llocs: esta porta una banda bordada en or, que’l distinguix entre totes les altres Imatges com a la particularíssima del Sant Patró de Vinarós” (Borràs Jarque, pg. 81, facsímil 2001).

Panell del martiri de Sant Sebastià (segle XVIII), al carrer Sant Joan número 3 de Vinaròs, lloc on van succeir els fets (Carlos Catalán Font).

David Gómez de Mora

davidgomezdemora@hotmail.com

Mi foto
Profesor de enseñanza secundaria, con la formación de licenciado en Geografía por la Universitat de València y título eclesiástico de Ciencias Religiosas por la Universidad San Dámaso. Investigador independiente. Cronista oficial de los municipios conquenses de Caracenilla, La Peraleja, Piqueras del Castillo, Saceda del Río, Verdelpino de Huete y Villarejo de la Peñuela. Publicaciones: 25 libros entre 2007-2024, así como centenares de artículos en revistas de divulgación local y blog personal. Temáticas: geografía física, geografía histórica, geografía social, genealogía, mozarabismo y carlismo local. Ganador del I Concurso de Investigación Ciutat de Vinaròs (2006), así como del V Concurso de Investigación Histórica J. M. Borrás Jarque (2013).