En aquell habitatge del barri antic, dins del qual es van tancar els tres pelegrins que s'encarregarien de tallar la imatge del nostre patró, se diu que després de la seva arribada aquests van sol·licitar un tronc, tres pans i un càntir d'aigua.
Després de haver transcorregut tres dies, el poble entusiasmat i curiós per aquella grata visita, veien que en el lloc hi havia un gran silenci, per això, els veïns, molt impacients, van acabar entrant en l'habitatge. La sorpresa és que en aquell lloc, continuaven encara intactes els tres pans, el càntir d'aigua, el tronc, i al seu costat, una bonica imatge de Sant Sebastià (lo nostre morenet). El poble de Vinaròs emocionat va festejar l'arribada del preuat regal, afirmant que aquells misteriosos personatges, eren realment tres àngels.
Per desgràcia la imatge religiosa desapareixeria en 1936 al esclatar la guerra incivil, no obstant això, encara ens queda la descripció que realitzaria l'historiador Borràs Jarque en la seva obra a finals dels anys vint, qui tindria la sort de veure-la moltes vegades, sense oblidar que aquesta arribaria a ser fotografiada.
Borràs Jarque la descriu de la següent manera: “La Imatge es una escultura preciosa tallada en fusta, característicament del segle XV. Está el Sant lligat de braços a un tronc; el bras esquere violenment en alt, el dret, natural al llarc del cos, cab avall; en el cos nuet té clavades unes fletxes. Es tota la carn morena, i per aixó el poblé li diu carinyosament «nostre Morenet». Medix 135 centímetres d'altaria. I presenta una nota particular que no es veu en les altres Imatges del Sant Mártir que es veneren en tants altres llocs: esta porta una banda bordada en or, que’l distinguix entre totes les altres Imatges com a la particularíssima del Sant Patró de Vinarós” (Borràs Jarque, pg. 81, facsímil 2001).
