Per
a moltes persones, voler entendre la idiosincràsia i forma de pensament dels
habitants, que segles arrere van representar la població de la zona que hui
comprenen les comarques que han arrossegat un elevat grau de ruralització, com
l’Alt i Baix Maestrat o els Ports de Morella, pot resultar molt complicat si
amb antelació no es realitza un repàs sobre el seu recorregut històric,
estudiant amb detall la disposició de la seua orografia, així com una deguda
interpretació de la seua etnografia, toponímia i esdeveniments històrics
remarcables, que ja arrancaran des de la presència de cristians durant l'època
de dominació islàmica, a més de la posterior reconquesta, junt altres factors
com la climatologia o les limitacions del seu model econòmic, sense perdre de
vista moments puntuals com l'esclat de les guerres carlines, on sense cap mena
de dubte, la religió manifestada en la tradició i els quefers diaris de la gent,
poden ser la resposta, a eixes i altres preguntes, pel que fa a com ha anat
evolucionant la vida en aquests llocs des de centúries arrere.
La
devoció en esta zona del territori valencià, com en la gran majoria de la seua
demarcació geogràfica, ha sigut una realitat, que inserida en un mitjà com el
que representa una de les zones més muntanyenques de les províncies que veurem
en la Península Ibèrica, es tradueix en una sèrie d'elements de tipus social
com a històric, que han d'analitzar-se amb molt de deteniment.
El
naixement de confraries, festivitats religioses i celebracions de romeries,
influiran en les directrius i hàbits socials adquirits a cada lloc. La
sacralització i protecció de determinats punts en cada terme municipal,
manifestats en festejos com les benediccions que des de l'edat mitjana es
practicaven en punts específics, sumats a la construcció d'ermites, com de
fites i peirons o creus de terme que assenyalaven uns límits, conformaran una
espècie de geografia sagrada, on l'espiritualitat, creences i devoció, sempre
estaran per damunt de qualsevol altra qüestió.
Veurem
com per exemple la recepció de la prima o l'anomenat pa beneït, i que ens
recordarà el cos de Crist cada vegada que en aquests llocs es desenvolupe un
festeig, serà una altra de les fites importants en eixos actes, en els quals la
gent es reunirà en comunitat, avivant d'esta manera els llaços de fraternitat,
al compartir el mateix aliment que el fill de Déu va partir en l'últim sopar
amb els seus deixebles, i que com sabem, era important que sempre fora present
en totes les llars.
Les
processons són un altre d’eixos elements que forgen la personalitat d'un poble,
representant un acte fonamental en la vida cristiana, en la qual s'involucraran
molts veïns anualment, i on les advocacions venerades, quasi sempre tindran una
relació molt estreta amb la seua gent, en part a causa d’eixa estima transmesa
de manera generacional cap a la referida imatge.
Igual
d'important seran en eixa societat les rogatives, en les quals una imatge en
concret serà treta en processó pels carrers del poble, per a així encomanar-li que
protegisca o alleuge als seus habitants de qualsevol situació no desitjada. A
més del repic de campanes, era costum en pobles de la nostra zona, que aquestes
celebracions foren complementades amb so de trets que els homes armats feien
amb la seua escopeta, apuntant cap al cel a manera de salves.
La
finalitat de les rogatives era la consecució d'un remei que alleujara la
necessitat d'un poble o un col·lectiu en concret, sent moltes vegades de tipus “pro pluviae”, demanant la caiguda
d'aigua amb la condició de que finalitzarà un període de sequera, a més
d'evitar el desenvolupament de mals majors, en els quals la suma d'imatges i
elements sagrats que es complementava amb creus processionals i exhibició de
relíquies, era una altra de les fórmules que s'aplicaven.
També
veurem en els Viacrucis i que trobem dispersos per tots els racons de la nostra
geografia, com se'ns recordarà el sacrifici efectuat per Jesucrist després de
la seua crucifixió, perquè tots els creients tinguin present que gràcies a ell
poden arribar a la salvació.
Tampoc
hem d'ignorar abans en els municipis se celebraven moltes més misses que en
l'actualitat, i és que en el cas que ens ocupa, a causa del despoblament i
consegüent èxode rural, la quantitat de cerimònies aniran disminuint a mesura
que molts d'aquests pobles van anar perdent el seu gruix poblacional. Per norma
general, era habitual que molts veïns acudiren de manera regular a la seua
parròquia, per a així rebre el sagrament de l'Eucaristia.
Les
festivitats religioses quasi sempre estaran vinculades amb una àgape o menjar
grupal, on la reunió en comunitat serà una mostra més d’eixes costums que
estrenyien nexes de germanor. Així ho veurem amb el Nadal, com en el berenar de
la mona de Pasqua i que el calendari litúrgic anirà assenyalant anualment.
Els
sants, verges i patrons de cada municipi, sempre han sigut tractats amb
respecte i veneració, perquè no oblidem que en moltes famílies aquests poden
suposar una pilar bàsic en la formació espiritual de l'individu, ja que molt
sovint s'acudeix a ells, bé per a desitjar la resolució de problemes o evitar
calamitats, per esta raó en moltes cases, no faltaran les capelles portàtils, i
que entre veïns, familiars o membres d'una confraria, anirien prestant-se, per
a així estendre entre tots els devots aquells dons que reportava la fe
catòlica.
La
importància de la religió en les jornades del nostre calendari en dies festius,
és un fet evident, que recordarà la necessitat de mantenir les tradicions, i
que aniran rebent les seues adaptacions depenent del municipi al qual ens
dirigim.
A
través de la secularització i les corrents anticlericals que des del segle XIX
s'infringiran en la població per mediació de l'aprovació de les polítiques lliberals,
i que afectaran zones geogràfiques com la que ens ocupa, s'anirà modificant
substancialment una part d’eixa mentalitat transmesa de manera generacional, on
les guerres carlines marcaran un punt d'inflexió com a moment de resistència,
en el qual quedarà evidenciada una negativa d'una part important d’eixa
societat rural, al haver d’acceptar els nous canvis que des de la ciutat
intentaran implantar-se en nom del progrés.
Tinguem
en compte que la preocupació per la mort i consegüent salvació espiritual de
l'ésser, sempre es va solucionar de manera senzilla des de la religió, gràcies
a la fe, el res i la purificació de l'ànima, on l'assistència a determinades
festivitats religioses, a més de la celebració de misses per les ànimes
d'aquells sers estimats en el moment de la seua transició pel Purgatori, eren
una garantia suficient que permetia al cristià trobar la salvació després de la
mort.
Si
a tot això li afegim que el patrimoni que després de la desamortització es
desvincularà de les fundacions religioses per a aprofitament d'una burgesia
enriquida, i que no deixarà res de benefici per al xicotet llaurador i jornaler
altament susceptible d'aquestes accions polítiques, veurem que en molt poc
temps, el camperol com el ramader, perdran qualsevol possibilitat de créixer
econòmicament, així com de salvar la seua ànima arribada la mort.
La
cosa es complicava molt més, quan a això li sumem que en algunes d’aquelles llars,
sempre que hi havia un determinat marge de recursos o disponibilitat de béns,
per norma general un oncle, germà o fill s'havia ordenat en l'àmbit sacerdotal,
fet que permetia una millora social del nom del llinatge, a més d'una garantia
espiritual, que assegurava el res de manera directa per als seus sers estimats.
Creiem
doncs que no fa falta esbossar més arguments perquè una persona entenga com
d'important ha sigut el paper que la religió cristiana ha jugat en el dia a dia
des de temps antics en regions com esta, resultat el nucli de la formació i
consolidació de la forma de pensament i idiosincràsia de molts pobles del
nostre territori.
David Gómez de Mora
