Aspectes de l'antiga noblesa vinarossenca

En el territori valencià, la noblesa representava un sector molt reduït de la població, que podia arribar a ser en alguns municipis de l'ordre d'un 1-3% dels seus habitants. De la mateixa manera, hi havia localitats en les quals ni tan sols existia cap membre pertanyent a aquest grup, un fet molt diferent respecte a les terres de Castella o el nord de la Península, on eren molt més nombrosos. 

Per les escasses dades que coneixem de l'antic Vinaròs, tant en època medieval com en moments immediats a aquest període, el cronista Viciana ens parla d'algunes famílies, encara que no es fa esment a cap títol nobiliari, de manera que sembla ser que fins que la documentació no ho corrobore, per aquelles dates no tenim constància de personatges pertanyents a una noblesa de pes, quedant com a dubte si l'escut en losange que dóna entrada al carrer del Rosari (l'antic ajuntament) va poder tenir com a propietari algú individu d'aquest rang social.

Recordem que l'historiador local José Antonio Gómez Sanjuán, va especular amb la possibilitat de si podia guardar algun vincle amb la família dels Alemany de Cervelló, no obstant açò, fins i tot hi ha altres teories que advoquen per una relació amb el propi fundador, Raimundo d'Alós, o inclós amb membres de la noblesa d'aquestes terres. 

El sector que representava la noblesa mitjana, era aquell que es trobava compost per cavallers, alguns dels quals posseïen senyorius, encara que en ocasions depengueren directament de membres de l'alta noblesa. 

Posteriorment, tenim referències d'altres llinatges, que també haurien de situar-se amb el grup dels cavallers, és el cas del nom d'algunes de les torres que voltaven la primitiva muralla. 

Finalment, i per baix d'aquest sector, voriem la petita noblesa. Es tractava d'una espècie d'antiga burgesia local, que havia aconseguit incrementar les seues riqueses, fet que comportava un ascens en la piràmide social del moment. En aquest sentit, la majoria dels membres de la noblesa vinarossenca d'aquells temps s'emmarcarien en aquest conjunt. Serà posteriorment amb el transcurs dels segles quan molts començaran a estendre els seus llinatges, emparentar-se amb famílies d'un rang nobiliari igual o superior.

David Gómez de Mora

La noblesa en l'antic Vinaròs

Vinaròs ha comptat amb il·lustres famílies nobles que al llarg de la seva història han deixat la seua emprenta en la població. Durant l'Edat Mitjana, en temps de la reconquesta cristiana, ja ens resultaria impossible obviar una suposada presència de qui es creu que va poder ser el "primer senyor" de Vinaròs, Raimundo d'Alós.

Fins avui, la falta de documentació i el fet de moure'ns en una època tan llunyana, complica més si cap la troballa de fonts escrites que ens ajudin a buidar interrogants d'un període com aquest.

Serà posteriorment amb el transcurs dels segles quan la població creix, s'obri al mar i es crea una burgesia local, que a poc a poc àmplia el seu nombre d'individus, alguns dels quals incrementen el seu estatus,  o directament formar part, del que serà la noblesa local d'aquestes terres.

Durant el segle XVI, l'historiador Martí de Viciana, comenta en la seva crònica, que a Vinaròs a mitjan d'aquesta centúria hi havia “cases antigues de llinatges honrats de pares i avis, antecessors com els March, Gavaldà, Adell, Febrer, Salvador, Roca, Redorat, Prima i molts altres”.

Hem de matisar, a falta de nova informació que ens ajudi a esclarir una mica millor aquesta qüestió, que desconeixem si el nostre historiador ens parla d'antigues cases de llinatges que pertanyien a l'estat noble, o es tractaven d'un conglomerat de famílies en les quals hi havia una varietat de comerciants burgesos i nobles.

En aquest sentit, algunes d'aquestes -antigues cases-, ja vindrien remuntant-se a les primeres generacions que anirien assentant-se en la nostra terra. Seguint aquesta línia, apareixen diversos llinatges nobles i que a priori, podrien haver existit molt abans del que en un principi hem pensat, cosa que es podria intuir de gent com els Prima o Cifré.

Ramón Redó ens diu que a l'any 1646, Joan Batiste Prima de Vinaròs, aconsegueix el títol de noblesa, encara que també és igual de cert que anteriorment ja existeix una torre en el sistema defensiu que porta aquest cognom, segurament en referència a un membre d'aquest llinatge.

De la mateixa manera, un fet similar succeiria amb els Cifré, doncs s'ha cregut que possiblement aquest llinatge arribaria per aquestes terres a principis del segle XV, amb motiu de les reunions que es produeixen en l'època del Compromís de Casp, no obstant això, si ens anem a les dades que ens ofereix en la seu web Jesús Sanz, veurem que ja hi ha referències de gent amb aquest cognom, que portava almenys un segle abans.

“...Pere Cifré fue vecino de Cálig (Castellón) en 1314-1330. Bertomeu Cifré fue vecino de Valencia en 1306-1316. Bernat Cifré, Justicia, y Pere Cifré, fueron vecinos de Canet lo Roig (Castellón) en 1379. Ramón Cifré fue vecino de La Jana (Castellón) en 1379... ”(Sanz).

Aquesta sèrie de persones ha de servir-nos per reflexionar i plantejar-nos la possibilitat de si algunes de les famílies nobles que podien viure al nostre municipi en època antiga, ja venien assentant-se des de temps molt anteriors als que en un principi hem cregut.

Respecte als Cifré veiem com succeeix un fet similar als d'en Prima, ja que també existia una torre al primitiu sistema defensiu, que estava batejada amb el nom d'aquest suposat llinatge.

A partir del segle XVI, en el municipi es genera un boom demogràfic, motivat en part per una millora de la situació econòmica del moment, fet que afavorirà l'aparició de noves famílies burgeses i nobles, que amb el transcurs dels segles representaran les principals cases de la població. Aquest serà el cas dels Febrer de la Torre (entre altres més).

David Gómez de Mora

Bibliografia:

- Redó Vidal, Ramón (2012). L'Enciclopèdia Il.lustrada de Vinaròs. A.C.A.V.

- Sanz Lacorte, Jesús. http://www.armoria.info/libro_de_armoria/CIFR%C9.html

- Viciana, Martí de (1562). Crónica de la ínclita y coronada ciudad de València. Reimpresión facsímil. València