En el territori valencià, la noblesa representava un sector molt reduït de la població, que podia arribar a ser en alguns municipis de l'ordre d'un 1-3% dels seus habitants. De la mateixa manera, hi havia localitats en les quals ni tan sols existia cap membre pertanyent a aquest grup, un fet molt diferent respecte a les terres de Castella o el nord de la Península, on eren molt més nombrosos.
Per les escasses dades que coneixem de l'antic Vinaròs, tant en època medieval com en moments immediats a aquest període, el cronista Viciana ens parla d'algunes famílies, encara que no es fa esment a cap títol nobiliari, de manera que sembla ser que fins que la documentació no ho corrobore, per aquelles dates no tenim constància de personatges pertanyents a una noblesa de pes, quedant com a dubte si l'escut en losange que dóna entrada al carrer del Rosari (l'antic ajuntament) va poder tenir com a propietari algú individu d'aquest rang social.
.JPG)
Recordem que l'historiador local José Antonio Gómez Sanjuán, va especular amb la possibilitat de si podia guardar algun vincle amb la família dels Alemany de Cervelló, no obstant açò, fins i tot hi ha altres teories que advoquen per una relació amb el propi fundador, Raimundo d'Alós, o inclós amb membres de la noblesa d'aquestes terres.
El sector que representava la noblesa mitjana, era aquell que es trobava compost per cavallers, alguns dels quals posseïen senyorius, encara que en ocasions depengueren directament de membres de l'alta noblesa.
Posteriorment, tenim referències d'altres llinatges, que també haurien de situar-se amb el grup dels cavallers, és el cas del nom d'algunes de les torres que voltaven la primitiva muralla.
Finalment, i per baix d'aquest sector, voriem la petita noblesa. Es tractava d'una espècie d'antiga burgesia local, que havia aconseguit incrementar les seues riqueses, fet que comportava un ascens en la piràmide social del moment. En aquest sentit, la majoria dels membres de la noblesa vinarossenca d'aquells temps s'emmarcarien en aquest conjunt. Serà posteriorment amb el transcurs dels segles quan molts començaran a estendre els seus llinatges, emparentar-se amb famílies d'un rang nobiliari igual o superior.
David Gómez de Mora
