L'última donació bibliogràfica que ha rebut la nostra Associació, ha sigut més important de l'habitual, ja que entre la ingent quantitat d'obres, en aquesta hi havia un exemplar del que en un primer moment semblava un llibre més, però que finalment va acabar convertint-se, en un estudi d'enorme interès, a causa de tot un conjunt de característiques que ho fan singular.
Tal com comentem, el que semblava ser un llibre de finals del segle XIX, una vegada descobrit el seu interior, va resultar formar part d'un text inèdit que es troba manuscrit, fet que enalteix molt més el seu valor, ja que fins avui, d'acord a les dades que posseïm, aquest sembla que no va arribar a publicar-se, quedant-se doncs com a únic testimoniatge d'un treball inèdit. L'obra, es compon d'un total de 121 fulles enumerades, així com altres corresponents al índex i un apartat de conceptes tècnics.
Aquesta manca de títol, encara que gràcies a un pròleg que s'acompanya en el seu inici, sabem que es tracta de la següent obra (i que a continuació transcrivim de manera literal): “Compendio de medicina doméstica, destinado con especialidad a las comunidades religiosas de señoras cuya regla es de clausura, por Román Vizcarro, médico, socio de la Academia de Medicina de València y de otras corporaciones científicas, laureado por la Real de Madrid con el premio Salgado por sus servicios médicos, científicos y prácticos, cuyo trabajo dedica a la venerable comunidad de Nuestra Sra. de la Providencia de esta ciudad. Vinaroz, 9 de noviembre de 1897”.
Tal com comentem, el que semblava ser un llibre de finals del segle XIX, una vegada descobrit el seu interior, va resultar formar part d'un text inèdit que es troba manuscrit, fet que enalteix molt més el seu valor, ja que fins avui, d'acord a les dades que posseïm, aquest sembla que no va arribar a publicar-se, quedant-se doncs com a únic testimoniatge d'un treball inèdit. L'obra, es compon d'un total de 121 fulles enumerades, així com altres corresponents al índex i un apartat de conceptes tècnics.
Aquesta manca de títol, encara que gràcies a un pròleg que s'acompanya en el seu inici, sabem que es tracta de la següent obra (i que a continuació transcrivim de manera literal): “Compendio de medicina doméstica, destinado con especialidad a las comunidades religiosas de señoras cuya regla es de clausura, por Román Vizcarro, médico, socio de la Academia de Medicina de València y de otras corporaciones científicas, laureado por la Real de Madrid con el premio Salgado por sus servicios médicos, científicos y prácticos, cuyo trabajo dedica a la venerable comunidad de Nuestra Sra. de la Providencia de esta ciudad. Vinaroz, 9 de noviembre de 1897”.
Per l'escassa informació que fins al moment hem anat desgranant d'aquest llibre, estem davant un manual de consulta, destinat per a aquelles persones que residien en centres religiosos enclaustrats, ja que d'aquesta manera pogueren fer ús d'ell en moments de malalties o problemes de salut, i així no tindre que haver d'eixir al exterior.
Fent un anàlisis detallat, hem de dir que la tipografia de la lletra cursiva, l'ordre i la distància que guarda entre línies és espectacular, doncs es està molt ben treballat, guardant molta precisió entre l'espai que separa cada paraula.
Respecte al seu autor, el doctor Román Vizcarro, l'historiador Ramón Redó (2102) ens comenta la següent informació sobre aquest cèlebre metge del Vinaròs del segle XIX: “Román Vizcarro Tomás, (Alcalà de Xivert 8-II-1826, - Vinaròs 2-II-1902). Metge. Fill del no menys famòs metge d'Ulldecona, Ignasi Vizcarro Puchol. Va passar la major part de la seua vida professional a Vinaròs. Autor de les obres "Memoria sobre el cloroformo, éter y demás medios insebilizantes" (1853), presentada, ja com a metge de Vinaròs, a la Reial Acadèmia de Medicina de València i "La medicina puesta al criterio del público ilustrado", publicada en 1882, dins la Biblioteca Científico-Literaria de Sevilla. Va colaborar en "La Unión Médica" de Castelló. En una de les seues revistes escrivia, aquest doctor lliterat: "Breves consideraciones sobre el mejoramiento de la vigorosa raza de los naturales de la provincia de Castellón, deteriorada por el funesto abuso de las sangrías y bebidas alcohólicas, alimentación insuficiente con relación al trabajo, insalubridad de algunas localidades, matrimonios precoces e interesados y otros malos hábitos". En 1896 se li havia concedit un premi per la Real Acadèmia de Medicina que s'atorgava als metges que es distinguien pels seus treballs científics o literaris”.
Respecte al que s'ha dit, és necessari remarcar que d'aquest autor ja es coneixien algunes obres, encara que com diem, fins avui no teníem constància de l'esmentat manual de curacions casolanes.
A causa de l'interès del llibre, l'Associació està estudiant la possibilitat de poder publicar l'obra, ja que tot el seu contingut gira entorn als remeis i curacions propis de l'època, i dels quals molt poques persones a dia d'avui, recorden o coneixen la forma i detalls que implicaven la seua realització, per aquest motiu, les fulles manuscrites de Román Vizcarro, es converteixen en una finestra al passat..., un viatge en el temps de més de cent anys, que ens apropa a la medicina del Vinaròs de finals del segle XIX.
David Gómez de Mora
Bibliografía consultada:
- Redó Vidal, Ramón (2012). L'Enciclopèdia Il.lustrada de Vinaròs. A.C.A.V.
