La carta pobla és el document fundacional que ens recorda com fa 780 anys el nostre municipi oficialment passava a formar part d'un territori, en el qual des dels seus inicis jugaria un important paper geoestratègic, degut a la seva posició com a enclau fronterer septentrional del Regne de València.
Molta gent ignora que existeixen diverses còpies d'aquesta carta, d'entre les quals ens interessen les referències de les més antigues, i que hem d'emmarcar durant l'Edat Mitjana. D'una banda estaria una transcripció, realiztada només 11 anys després de l'oficial, amb data a 31 de desembre de 1252 i escrita en pergamí per Arnau Puinet. No obstant això, es creu que aquesta no seria l'única, doncs José María Ibarra esmentaria en un article sobre els arxius municipals castellonencs, una altra copiada en 1256, així com també veuríem ressenyes d'una hipotètica tercera, defensada per diferents historiadors, entre els quals estarien Honori Garcia i Garcia o José Antonio Gómez Sanjuán, i que segons sembla, s'anticiparia cincs anys al document oficial, assenyalant-se com a data de fundació 1236, és a dir, al mateix temps que es va expedir la carta de Benicarló.
Existeixen indicis que fan pensar en un assentament de la població cristiana, abans de l'any 1241, tal com ja van plantejar en el seu estudi monogràfic sobre aquest document Ferrán García i Francesc Gimeno. No hem d'oblidar que un poc de temps enrere al lliurament de la carta pobla, s'esmenta el que després anomenarem com a molí de Noguera, o fins i tot també vorem com se citen algunes localitats, amb una anticipació de diverses dècades respecte al moment en que s'oficialitzaran com a municipis de nova fundació cristiana.
La presència d'aquestes comunitats que van resistir a la instal·lació musulmana (en una fase prèvia al episodi d'avanç jaumenià i respectiva fundació de les poblacions valencianes), per desgràcia avui dia continuen sent un tema tabú dins de la nostra historiografia, especialment pels canvis que comportaria la seva acceptació si volem entendre els orígens del que avui engloba el passat del poble valencià.
Nosaltres mai ens hem cansat de repetir la importància que adquireix l'espai geogràfic que ocupa la franja nord de Castelló, a causa del seu grau de ruralització i escassa pressió demogràfica, ja que en el seu conjunt dona lloc a la existencia d'uns factors de poblament, importants per voler plasmar les prestacions que motivaran la presència d'aquestes comunitats, i que a poc a poc alguns estudiosos intenten demostrar, com habitants que residien en aquest lloc, molt abans de l'ofensiva peniscolana que Jaume I realitzarà en 1225.
L'aniversari de Vinaròs com a municipi, és al cap i a la fi una data que ha de fer-nos recordar, qui som i d'on venim, així com que secrets alberguen moltes qüestions en les que a vegades escassament aprofundim, i que només des de la perspectiva local, per a després ser presentades conjuntament, serveixen per explicar i consolidar algunes tesis que de forma aïllada mai arribaríem a comprendre.
David Gómez de Mora
