viernes, 20 de julio de 2018

Històries dels meus cinquens avis


Peníscola, estiu de l'any 1843. En una casa del carrer major d'aquesta localitat vivia la senyora Gabriela Guzmán i Ripollés. Gabriela estava casada amb qui va ser el seu primer marit, Agustín Bayarri i Martorell (doncs desgraciadament poc després aquest morirà i celebrarà unes altres noces, tal com era costum quan la dona no era excesivament major, amb una altra persona, preferentment també vidu, i d'un rang social similar). Agustín era un pagès ben posicionat, que treballava la terra heretada que li havien deixat els seus ancestres. Gabriela era una dona conservadora i tradicional. Desconec si tenia molt o poc caràcter, però amb el tema dels diners segurament era molt estricta, doncs l'havien educat de manera que sapiguera valorar l'esforç que suposava guanyar-se el pa cada dia. Durant bona part de la temporada ajudava en el camp, a més de realitzar l'àrdua tasca d'educar als seus fills.


En aquella casa, imperava moltes vegades, un model d'organització que s'acostava més al matriarcat, doncs Gabriela com quasi totes les senyores de Peníscola, abans de casar va visitar al notari, acompanyada pels seus pares, per a declarar aquells dots o béns que anava a incorporar per a la seua futura descendència i que li donaven una autoritat igual o inclòs més gran que la del seu home a l'hora de pendre decisions dins de la seua llar.

El pare de Gabriela es deia Pedro, era mariner i l'únic dels seus germans que a banda treballava la terra, probablement perquè va ser l'agraciat en heretar el patrimoni rústic, i que es realitzava mitjançant un costum ancestral, que recordava moltíssim a la figura jurídica de l'hereuatge. Pedro i la seua família tenien una flotilla, que els reportava bastants ingressos, motiu pel qual eren dels pescadors més acomodats que hi havia aleshores en la localitat. Però Pedro va fer una cosa poc habitual, va casar amb una dona que vivia fora de la roca, es deia Josefa María, de cognom Ripollés, i era natural de Cinctorres. Que havia portat a aquell home casar-se amb una senyora d'un lloc tan allunyat?, allò era un fet molt impropi d'una societat tan localista com la qual existia en la Peníscola de mitjan del segle XIX...

David Gómez de Mora

davidgomezdemora@hotmail.com

Mi foto
Profesor de enseñanza secundaria, con la formación de licenciado en Geografía por la Universitat de València y título eclesiástico de Ciencias Religiosas por la Universidad San Dámaso. Investigador independiente. Cronista oficial de los municipios conquenses de Caracenilla, La Peraleja, Piqueras del Castillo, Saceda del Río, Verdelpino de Huete y Villarejo de la Peñuela. Publicaciones: 25 libros entre 2007-2024, así como centenares de artículos en revistas de divulgación local y blog personal. Temáticas: geografía física, geografía histórica, geografía social, genealogía, mozarabismo y carlismo local. Ganador del I Concurso de Investigación Ciutat de Vinaròs (2006), así como del V Concurso de Investigación Histórica J. M. Borrás Jarque (2013).