Peníscola, estiu de l'any 1843. En una casa del carrer major d'aquesta localitat vivia la senyora Gabriela Guzmán i Ripollés. Gabriela estava casada amb qui va ser el seu primer marit, Agustín Bayarri i Martorell (doncs desgraciadament poc després aquest morirà i celebrarà unes altres noces, tal com era costum quan la dona no era excesivament major, amb una altra persona, preferentment també vidu, i d'un rang social similar). Agustín era un pagès ben posicionat, que treballava la terra heretada que li havien deixat els seus ancestres. Gabriela era una dona conservadora i tradicional. Desconec si tenia molt o poc caràcter, però amb el tema dels diners segurament era molt estricta, doncs l'havien educat de manera que sapiguera valorar l'esforç que suposava guanyar-se el pa cada dia. Durant bona part de la temporada ajudava en el camp, a més de realitzar l'àrdua tasca d'educar als seus fills.
En aquella casa, imperava moltes vegades, un model d'organització que
s'acostava més al matriarcat, doncs Gabriela com quasi totes les senyores de
Peníscola, abans de casar va visitar al notari, acompanyada pels seus pares, per
a declarar aquells dots o béns que anava a incorporar per a la seua futura
descendència i que li donaven una autoritat igual o inclòs més gran que la del
seu home a l'hora de pendre decisions dins de la seua llar.
El pare de Gabriela es deia Pedro, era mariner i l'únic dels seus
germans que a banda treballava la terra, probablement perquè va ser l'agraciat
en heretar el patrimoni rústic, i que es realitzava mitjançant un costum
ancestral, que recordava moltíssim a la figura jurídica de l'hereuatge. Pedro i
la seua família tenien una flotilla, que els reportava bastants ingressos,
motiu pel qual eren dels pescadors més acomodats que hi havia aleshores en la
localitat. Però Pedro va fer una cosa poc habitual, va casar amb una dona que
vivia fora de la roca, es deia Josefa María, de cognom Ripollés, i era natural
de Cinctorres. Que havia portat a aquell home casar-se amb una senyora d'un
lloc tan allunyat?, allò era un fet molt impropi d'una societat tan localista
com la qual existia en la Peníscola de mitjan del segle XIX...
David Gómez de Mora
