La història genealògica de la gran
majoria de les famílies amb arrels a Cinctorres resulta complicada d'esclarir
pel buit documental que existeix en el seu fons parroquial, ja que els volums
més antics que es conserven daten de l'any 1800.
Una franja delicada per a qualsevol recerca d'aquest tipus que pretengui introduir-se de ple entre els segles XVII i XVIII. En el present article el nostre interès radica concretament en la profusió i expansió del cognom Ripollés en aquest poble.
Gràcies a la rica documentació local que es custodia en el seu arxiu municipal, així com mitjançant les referències que es poden extreure d'algunes publicacions, hem esbossat una base preliminar, sobre la que resultarà més fàcil treballar en el futur en la mesura del nostre intent per acostar-nos a les arrels d'aquest llinatge, i que es troba assentat en les terres dels Ports des d'edats molt primerenques.
Seguint referències que vam poder consultar en els llibres del Consell de l’ajuntament, veiem com se cita en 1680 al senyor Miquel Ripollés, a qui se li concedeix la cèdula de barber. Un ofici que distava bastant del que avui coneixem, ja que consistia en l'extracció de queixals així com de la realització de diferents intervencions quirúrgiques que afectaven a la boca, un dentista que aprofitant la seva destresa manual també tallava el cabell i afaitava barbes.
Sabem que existien diferents classes de barbers, de manera que alguns podien fins i tot arribar a formar-se acadèmicament, compaginant una doble vessant científica i artesanal, que els convertia en persones considerades allà on residien. Això mateix li va succeir al nostre personatge, ja que el veurem en diferents anys exercint com a membre de la corporació local. Així serà durant la dècada dels anys vuitanta i noranta del segle XVII, sent citat en 1691 (AMC, sig. 39), o durant l'any següent quan és nomenat Jurat en Cap.
Creiem que Miquel o algun parent seu deixaria
una descendència que arribaria amb el cognom Ripollés fins als nostres dies,
sent més endavant quan percebem esments nombrosos, i que no sabem si es
tractarien dels seus fills, nebots, nets, altres tipus de familiars, o fins i
tot ell mateix.
En 1696 (AMC, sig. 39) se cita dins del llibre dels consells de l'ajuntament a un Miquel Ripollés com Jurat Quart. Per una altra banda en 1697 apareix de Regidor Tercer. En 1698 ho fa de Jurat Tercer, continuant exercint el seu càrrec en política local durant 1699, 1700 i 1701. En 1702 i 1703 és Jurat Segon. En 1704 aquest continua integrant l'ajuntament, i en 1705 és proposat de nou com Jurat en Cap, ocupant el càrrec de Regidor entre 1706-1708.
Transcorreran els anys i la
família Ripollés anirà creixent en la localitat, escampant-se diferent
línies, que ara mateix resulta arriscat relacionar, ja que manquem de fonts
genealògiques que detallen la seva vinculació. No obstant això, coneixem un
cadastre de 1745, presentat en el volum II de l'obra “Cinctorres, els nous temps” (1999,
254-256). En aquesta referència es precisa dins d'un plànol que delimita tota
l'àrea de l'antic nucli urbà, el nom del cap de família o propietari de cada
llar.
Pel que respecta a les línies de Ripolles s'esmenten
únicament quatre, i que veiem distribuïdes en tres viaris de la localitat,
tractant-se de Pere Ripollés de Miquel (Ripollés) -al carrer de
Les Parres-, Roc Ripollés -al carrer de la Lloma-,
Josep Ripollés de la Torre (el terme “de la Torre” designa el seu
habitatge, ja que el mateix on residia exercia aquesta funció militar, per ser
les seves parets part de l'antic Portal de Morella, conformant un dels diversos
accessos de la població), així com Josep Ripollés, que vivia just enfront
d'ell (i pel qual suposem que a l'anterior bategen amb l'apel·latiu “de la
Torre”), servint de distintiu per a tots dos, doncs residien en el carrer Sol
de Vila, i així podien diferenciar-se.
Serà gairebé a mitjan segle XVIII quan aquests quatre Ripollés, que vivien en la franja del casc vell, expandeixen la descendència familiar, i que dècades posteriors encara es trobarà residint en el mateix viari.
Sobre els anteriorment citats només podem aportar com a referència que tant Roc Ripollés com Joseph Ripollés “de la Torre”, van ser petits terratinents que disposaren de patrimoni agrícola que els va servir per a dedicar les seves vides al món agrari dels llauradors.
Habitatge on residia en 1745 Roc Ripollés,
en el carrer de la Lloma. Interpretat a través del plànol de
Cinctorres (1999, 254).
Habitatge on residia en 1745 Josep Ripollés de la Torre, en
el carrer Sol de Vila. Interpretat a través del plànol de Cinctorres
(1999, 254). Antic Portal de Morella.
Habitatge on residia en 1745 Josep Ripollés, en el carrer Sol
de Vila. Interpretat a través del plànol de Cinctorres (1999, 254).
Habitatge on residia en 1745 Pere Ripollés de Miquel Ripollés, en el carrer de Les Parres. Interpretat a través del plànol de Cinctorres (1999, 254).
Menys de trenta anys després, seguim la pista a aquestes famílies, quan diversos Ripollés son nomenats en un llistat de veïns de la localitat (AMC, sig. 43), i que gràcies a les referències baptismals del primer volum de l'arxiu parroquial hem pogut connectar. Es tracta de Joaquín Ripollés, Simón Ripollés, Pedro Ripollés, Josep Ripollés de Pere (Ripollés) i Jaime Ripollés.
Seguint les nostres anotacions genealògiques, creuades amb el llistat de noms que apareixen en l'obra que va publicar Mossèn Josep Alanyà en el “Padró de Cinctorres” de l'any 1817, ja apreciem més línies del cognom, que comença a expandir-se durant les primeres dècades del segle XIX, guardant continuïtat amb els que hem reflectit a través dels llibres parroquials, i que coincideixen en els seus noms amb els presents en aquest llistat de 1774 abans esmentat.
La majoria, curiosament, resideixen als carrers on ja ho feien els Ripollés que se citen en el veïnat de 1745, sent segurament en molts casos els seus descendents, o almenys parents, i que encara no hem aconseguit solapar en termes genealògics. És per això que a continuació adjuntem diferents arbres elaborats a través de les referències creuades de l'obra d’Alanyà, juntament amb les dades extretes de l'Arxiu Parroquial.
Genealogia de Josep Miquel Ripollés, resident en el carrer de
la Lloma. Anotacions genealògiques (elaboració pròpia).
Genealogia d'Ignacio Ripollés, resident en el carrer Sol de Vila. Anotacions genealògiques (elaboració pròpia).
Genealogia
de Francisco Ripollés, veí de Morella resident en el carrer Sol
de Vila. Anotacions genealògiques (elaboració pròpia).
Genealogia de Manuel Ripollés. Anotacions genealògiques (elaboració pròpia).
Genealogia de Braulio Ripollés, resident en el carrer de Les Parres. Anotacions genealògiques (elaboració pròpia).
Genealogia
d'Ignacio Ripollés, resident en el carrer de Les Parres.
Anotacions genealògiques (elaboració pròpia).
D’alguns dels personatges citats hem pogut rescatar ressenyes d'interès, tals com per exemple succeeix amb Ignacio Ripollés i Climent (veí del carrer Sol de Vila) qui era teixidor, no sent l'únic que es dedicaria a aquests menesters, donat que Manuel Ripollés i Climent faria el mateix. Això ens porta a plantejar com a hipòtesi que els seus pares Jaime Ripollés i Joaquín Ripollés, tots dos casats amb Joaquina Climent i Teresa Climent respectivament, fossin en realitat germans, i per tant sengles línies ens portarien a la mateixa.
Manuel Ripollés i Climent
apareix com a regidor de l'ajuntament l'any 1820, fenomen idèntic tenim amb Braulio Ripollés i
Carceller en 1803, qui “casualment” també es dedica a l'ofici de teixidor, i
per a major coincidència celebra les seves esposalles amb Francisca
Climent, sent fill de José Ripollés i Francisca Carceller. El que de
nou torna a evidenciar una clara relació entre les famílies dels Ripollés i
els Climent de Cinctorres, quedant per tant la porta oberta al fet que els
tres Ripollés fossin germans, davant aquesta triple coincidència
d'oficis, a més de casar en el mateix interval de temps amb tres dones de
cognom Climent.
Parcel·lari urbà on residia en 1745 Josep Climent, en el carrer de
la Lloma. Interpretat a través del plànol de Cinctorres (1999, 254).
Del que no hi ha cap dubte és que els Ripollés van tenir un pes important entre els càrrecs de la corporació local. Així per exemple, Josep Roc Ripollés és citat com a regidor en 1825, a més de que escassos anys abans, entre 1820-1822 la mateixa funció és exercida per J. Miquel Ripollés.
De l’Arxiu del Regne de València (núm. 1825) hem anotat referències que van en aquesta mateixa línia, com succeeix amb la composició de l'ajuntament en 1794, ja que entre els regidors s'esmenta en primer lloc a Josep Roc Ripollés.
La representació en la política local d'aquesta família podem recollir-la de nou en els lligalls de l'Arxiu Municipal de Cinctorres. Durant l'any 1820 l'alcalde és el noble En Joaquín de Sanjuán i Sousa, estant acompanyat pels regidors Francisco García, Vito Climent, Manuel Ripollés i Manuel Querol. Un any més tard, el 13 d'agost de 1821, la corporació té per alcalde a Manuel Climent, sent els seus regidors Francisco García, Vito Climent, Josep Guardiola i Royo, juntament amb Miquel Ripollés i Polo. Per al 2 d'octubre de 1822 l'alcalde és Cristóbal Querol, sent els seus regidors Josep Guardiola i Royo, Miquel Ripollés i Francisco Boix.
Valguin doncs aquestes notes de tipus genealògic com una petita aportació històrica, que ens acosti a les arrels d'un cognom que ha calat amb el transcurs del temps entre els veïns de Cinctorres, i del que queda molt per recercar, ja que continua proliferant en diversos punts de la comarca dels Ports.
David Gómez de Mora
Bibliografia:
* Arxiu Municipal de Cinctorres. Consells de l’Ajuntament de Cinctorres. Signatura 39
* Arxiu Municipal de Cinctorres. Contingents equivalents i aiguardents que han tocat als veïns de Cinctorres en 1774. Signatura 43
* Arxiu Parroquial de Cinctorres. Volum I de baptismes (comença l'any 1800).
* Arxiu del Regne de València. Document de la Batllia, lletra “E”, nº 1825. Any 1794
* Alanyà i Roig, Mn. Josep (2007). El padró de Cinctorres. Any 1817 (Ports de Morella). Ajuntament de Cinctorres, 128 f.
* Varis autors (1999). Cinctorres. Els nous temps. Tortosa. Cinctorres Club, 276 f.