Els
Huguet van ser una de les famílies més influents de la societat vinarossenca
del segle XIX, a causa dels càrrecs polítics que els seus descendents aniran
ostentant amb el transcurs dels anys, especialment dins de l'administració
local.
Primer
de tot, i per eliminar qualsevol tipus de confusió, hem d'indicar que quan
veiem documentació referent a ells, aquests poden aparèixer escrits com Huguet
o Uguet, a causa que la lletra “h” en ocasions queda omesa. Sobre els seus
orígens a Vinaròs fins avui sabem escasses dades, sense una correlació
contínua, indicant-nos que encara queda molt per analitzar i investigar les seves arrels primitives.
Tenim
gent amb el cognom Uguet, que exerceixen diversos oficis, és el cas d'un Agustí
Huguet que entre 1657-1667 era mercader de pells i “blanquer”. El “blanquer”
s'encarregava de realitzar treballs vinculats amb la tova de les pells, per a
després tractar-les, raspar-les, netejar-les i altres fases necessàries que
garantien la seva qualitat, i posterior venda.
Per
aquestes mateixes dates, veiem com també es fa esment d'un mariner anomenat
José Huguet (1670), encara que com hem indicat, desconeixem si aquests són
ascendents de la mateixa família que durant el segle XIX viurà en una de les
cases més espectaculars amb les quals ha contat el modernisme vinarossenc.
Un
fet que ja comencem a tenir més clar, són els càrrecs que aniran ocupant els
Huguet que residiran en aquest municipi fa més d'un segle i mig enrere. El
primer d'ells és Agustí Huguet Forner, qui va ser alcalde del nostre municipi
durant 1837-1838, un moment de la història de Vinaròs bastant important, ja que
ens trobem en el que seria el conflicte bèl·lic de la 1º guerra carlista.
Anys
després, arribem al mandat d'Agustí Huguet Forner, quan les corts distingeixen
a Vinaròs pel seu serveis i mèrits, i que el cronista Borràs Jarque descriu en
la seva crònica: “Els díes 2 i 3 del mateix joriol, Vinaròs sofrí valerosament
furiosos atacs de les forces carlistes que en número de 20.000 homens estaven
dirigides pel pròpi Pretenent l'Infant D. Carlos. Vinaròs retxassá eixos
violents atacs que tingueren gran ressonancia, i es cobrí de gloria. Les Corts
aixina ho van conéixer, premiant a Vinaròs, com es feu constar en la Gaceta de
madrid de 6 de novembre... Tan honrosa distinció de les Corts a Vinaròs, fon
comunicada per ofici del Governador civil de Castelló; i l'ajuntament, en 21 de
novembre acordá unir dit ofici a les Mans d'acòrts. Grans foren, com es veu,
els servicis de Vinaròs als Poders constituíts”(Borràs Jarque, 1931, 80-81,
T.II).
Poc
menys de vint anys després, tenim notícies en les quals Joan Huguet és alcalde
de Vinaròs per primera vegada en 1854, així com posteriorment entre 1855-1856.
Un altre dels personatges més destacats d'aquesta notable família és Estanislao
Huguet, qui també va ser el cap de l'Ajuntament entre 1859-1862.
Sabem
de nou gràcies al nostre cronista local, que pels mèrits que temps després
aniria aconseguint Vinaròs en el període de les guerres carlines, la ciutat fou
guardonada en agost de 1861 amb la distinció de "Molt noble, molt lleal i
molt esforçada Vila”(Borràs Jarque, 1931, 142), sent el seu principal signant,
l'esmentat Estanislao Huguet.
En
aquest sentit, hem de dir que el títol no va arribar a lliurar-se al complet,
doncs en la Real Cèdula de la Reina, a més de tenir en compte diversos
conflictes en els quals s'havien vist sumits per aquelles dates el vinarossencs
amb motiu de la fidelitat al govern durant les guerres de successió,
independència i la dels set anys, tal concessió es va remetre a la de “Molt
noble i molt lleial”, ometent-se la designació de “molt esforçada vila” que
l'alcade Estanislao va sol·licitar i afegir en el seu moment.
Casa dels Huguet (Redó,
2012)
Un
dels membres més cèlebres d'aquesta família va ser Joaquín Just Huguet,
propulsor d'un periòdic dirigit i fundat en 1885 sota el nom “el Vinarocense”.
Aquesta publicació s'emetia setmanalment, i sembla ser que s'englobava sota una
tendència política republicana. "Els últims anys d'aquest segle es van
veure esquitxats un gran nombre de setmanaris de diferent naturalesa,
predominant polítics, i la característica comuna dels quals seguirà sent
curta”(Romeu, 1982, 12-13). Un fenomen que succeirà amb aquest mitjà, i que no
duraria més enllà de dos mesos.
És
necessari saber que els Huguet van posseir un habitatge de talla modernista,
que es va caracteritzar per la seva singularitat arquitectònica, i que per
desgràcia fa un parell de dècades va acabar destruint-se. Aquest se situava al
carrer Socors, cantonada amb l'actual carrer del passatge doctor Santos.
Posseïa dos pisos i una terrassa, que el feia destacar pels seus tons vermells,
que s'integraven des del primer pis amb una balconada central de tres
finestrals, que sempre guardant la simetria, es repetia en el segon pis, encara
que en aquesta ocasió, separada en tres petites finestres, que s'acompanyaven
amb el seu respectiu balconet.
Finalment,
a la zona superior (el terrat), aquest es rematava amb la clàssica barana
i dos tests en cada extrem. Com diem, les figures simètriques, amb formes
romboïdals i aquesta tonalitat tan viva que li atorgava un color vermellós, van
fer de la seua façana un referent del modernisme vinarossenc.
En
ella van viure alguns dels il·lustres personatges que aquí s'han nomenat,
destacant especialment l'alcade Estanislao Huguet, qui va contreure matrimoni
amb una filla dels Febrer de la Torre, de la relació de la qual naixeria donya
Palmira Huguet de Febrer, qui al seu torn es va casar amb Joaquín Gimeno,
perquè d'aquest matrimoni naixés María Gimeno Huguet, dona de Francisco Gómez
de Membrillera i Piazza.
David Gómez de Mora
(Redactat i publicat en aquest blog el dia 1 de setembre de 2013)
Bibliografia:
Borràs
Jarque, J.M. (1931). Història de Vinaròs.
Redó
Vidal, R. (2012). L'Enciclopèdia I.lustrada de Vinaròs.
Romeu
Llorach, J. (1982). La prensa de Vinaròs (1864-1982).
