Antigament en la zona del nord de Castelló, era habitual veure a les portes de corrals i habitatges, diferents amulets o elements protectors que salvaguardaven als seus inquilins de perills que aguaitaven els quefers diaris d'una societat rural, profundament forjada en els valors del treball, la religió i la tradició.
Quan arribava la quaresma, era freqüent que en els accessos dels corrals i cases es clavaren creus de romer, doncs el seu propòsit era el de protegir els animals que habitaven el seu interior, perquè així aquests no arribaren a patir malalties, de la mateixa manera que els propietaris que habitaven eixes llars. També, i durant Setmana Santa, aquest tipus de creus es deixaven veure en els horts i camps, tot això amb la finalitat de garantir una collita fructífera, davant el risc de pedregades sobtades, tan característiques del nostre clima.
Dir que en el cas de Peníscola antany les bótes en les quals es guardava el vi se desinfectaven i aromatitzaven amb romer. D'altra banda, a la comarca dels Ports, els apicultors col·locaven els ruscos prop de zones en les que abundava aquesta planta, per a així obtindre la preuada mel de romer.
Com déiem anteriorment, les creus de romer eren un element vinculat amb el bestiar, ja que la cria de ovelles, cabres, vaques i bous era la font d'ingressos d'aquesta gent, raó per la que no s'escatimava en esforços que garantiren una bona salut als animals de l'explotació. Doncs el perill que suposava la visita d'un llop o una rabosa dins del corral, era motiu més que suficient pel qual els propietaris col·locaven una creu de romer que segons la creença servia per a espantar-los.
De la mateixa manera el seu ús pseudoveterinari estava estés per tot el territori. En aquest sentit, la saviesa d'alguns pastors relacionava el poder curatiu del romer com a aliment per a les ovelles, amb la finalitat d'evitar trastorns hepàtics, encara que cal afegir que un abús podia comportar problemes greus en la salut de l'animal. D'altra banda, hi ha qui utilitzava aquesta planta aplicada en forma de cataplasma per a curar contusions i torçades en cavalls. Entre els caçadors existia el costum de donar flors picades de romer com a aliment als furons, que en ficar-se dins dels caus, podien resultar enverinats al mossegar gripaus.
Amb tot això queda clar com el romer per la seua abundància i multitud d'usos, des de temps històrics va ser una planta vista amb molt bons ulls, tant per llauradors, pastors i ramaders, que ja van associar simbiòticament la seua capacitat protectora espiritual amb la dels seus usos medicinals, explicant conjuntament la presència d'aquestes creus en moltes de les finques del nostre territori.
David Gómez de Mora
