Segles arrere en moltes ermites del nord de Castelló (com en altres punts de la península), era costum gravar creus en les seues parets per diferents motius, depenent del grau de creença i devoció que es vivia al lloc. Les raons que explicaven la seua presència podia ser diversa, així doncs, per exemple després de l'Edat Mitjana, era normal marcar amb creus aquells llocs sagrats, en els quals era important mantindre la netedat moral d'eixe espai, en considerar-se un entorn carregat d'un elevat pes devocionari. Una de les empleades era la creu triomfal, la qual representa el triomf final i regnat de Jesucrist sobre el món, a més de ser usada com a símbol d'evangelització mundial.
La creu patriarcal és un altra varietat carregada de simbolisme i que incideix en la Trinitat. Aquesta manté la seua forma, amb l'afegiment d'un travesser menor respecte al principal i que es col·loca per damunt, sent des d'antany un signe amb el qual s'identificava als Arquebisbes.
Com sabem la iconografia de les creus està carregada de molta història, i és que el seu simple disseny és en realitat una representació del punt d'unió existent entre el cel i la terra, a través del eix situat en el centre en al·lusió a l'Axis Mundi (eix del món).
La quantitat de creus que podem veure escenificades en una zona concreta, poden donar-nos informació com la devoció i intensitat amb la qual s'ha viscut la fe en eixe espai, a banda d'una mostra de com arriben a mesclar-se costums i tradicions. La seua finalitat era protectora, doncs hi havia la creença que representant-se en la part exterior d'un edifici, podia espantar-se tot allò dels voltants que puguera resultar perniciós.
Les creus funcionaven com a elements protectors que esquivaven el mal, no sols cap a les persones, sinó també per a dins de la llar, i consegüents animals que hi havia en el seu interior, i fins i tot pel que feia a la propietat agrícola en el cas que aquesta s'estenguera pels seus voltants.
Aquests signes, a més de marcar un punt de reunió o convergència veïnal, eren fites sagrades en el moment d'una romeria, com succeïa a les ermites, doncs al voltant de les parets marcades, s'amuntegaven els habitants de les zones rurals, ja que des d'eixe lloc el capellà podia celebrar un ritual de benedicció del terme municipal. Les rogacions i les novenes eren motiu més que justificat per a acostar-se fins a aquestes.
Un altra de les creus que se represtaven molt sovint eren les potençades: les que tenen els extrems en forma de T majúscula o més exactament de potença. Empleades pels templers a les croades, el seu simbolisme és notori, ja que representa a la Creu de Jerusalem, entenent-se com una font de fe i creença que donava una protecció addicional al seu portador.
David Gómez de Mora
