La
prèvia dels rebels de 1822-1823 era el prolegòmen a la dècada
posterior en la qual s'allistaran molts d'aquells integrants que
representaran les files revoltades de la primera guerra
carlina.
Així
va succeir amb un grup d'artillers que es van establir a Peníscola,
i on el governador del lloc, don Carlos Ulman Rohde (i qui com sabem
es va acabar allistant en el gruix realista), va manar a un oficial i
15 d'aquells artillers que anasen a “reforçar” la bateria del
fort de Vinaròs.
L'objectiu
era afeblir la posició vinarossenca, consolidada en una societat
liberal on emergia el prototip d'una burgesia que abanderava uns
interessos polítics que la convertiran en el principal bastió
anti-absolutista del Baix Maestrat. Els vinarossencs ràpidament es
va adonar de la maniobra efectuada des de Peníscola, rebutjant
hàbilment l'entrada d'aquell contingent d'homes que van ser
retornats cap a la localitat del tómbol.
Passat
el temps, sabem que Ulman ja no exercia com a governador en aquest
municipi, fet que no impediria que estigués preparant un setge cap a
Peníscola, gràcies al suport d'una partida de rebels d'Alcalà de
Xivert i molts altres natius de la roca.
A
aquelles altures ningú discutia que tot el municipi era un espai
bolcat amb les idees absolutistes, doncs el nou governador
sol·licitava ajuda a Vinaròs, detallant que només comptava amb 32
homes de confiança, en contra dels “molts
enemics que tenia” dins
de les seves muralles, tal i com va reflectir per escrit.
Al
mes següent d'aquests fets, Ulman amb una columna de 1500 homes va
aconseguir derrotar a 500 soldats que es dirigien cap a Vinaròs.
No
hi havia dubte que Peníscola durant el segle XIX es va acabar
convertint en una plaça defensiva controlada per la corona, on els
seus habitants per a res compartiran els interessos estipulats des de
Madrid. Peníscola sempre havia estat representat com un enclau que
malgrat mirar cap a la mar, mantindrà una mentalitat tradicional,
arrelada al camp i a les seues costums. Vinaròs d'altra banda es
presentava com el referent del canvi. Un espai d'acolliment, obert
cap a l'exterior, on comerciants i llauradors acomodats podien
demostrar com una situació economicament favorable, era
una oportunitat de creixement que es materialitzarà a través del
enriquiment que reportarà el cultiu de la vinya.
Mentres
tant Peníscola
continuava tenint multitud d'adeptes absolutistes entre els seus
veïns. Encara i la llunyania en la qual es trobava Ulman, el militar
seguiria guardant relació amb alguns dels insurrectes que alli
vivien, per aquest motiu no ens sorpren que les seves idees poc
variaren quan després de la mort de Ferran VII i residint a Sevilla,
no dubtaria en conspirar per a l'aixecament carlí de Ronda i la seva
regió muntanyenca.
David Gómez de Mora
Bibliografia:
* Meseguer Folch, Vicent (1991). “Vinaròs durante la sublevación realista de 1822-1823”. II Congrés d'Història del Maestrat. 189-202 pp. Ajuntament de Vinaròs
