La seua entrada està rematada amb tres pedres esmolades de manera natural adossades amb argamassa. Les paridores es distribueixen al llarg de la part nord i oest, així com l'interior es troba conformat per quatre patis, de xicoteta grandària, cadascun diferent i que a través d'arcs ben treballats connecten amb l'àrea coberta.
La zona de la paridora conserva part de la seua teulada i bigues. Just en el que és la part d'accés (en el lateral oposat a l'antiga casa del pastor), apareix una altra construcció que és posterior, i que serveix com l'anterior per a acollir a aquest, preservant encara la seua ximeneia, la teulada a una aigua, a banda d'una finestra que permet l'entrada de llum natural i un espai per a poder descansar, a més de les restes d'alguns elements que bé per a penjar o com prestatgeries, servirien perquè es depositaren els objectes del treballador, i que d'aquesta manera no entraven en contacte amb el sòl. Al costat d'aquest espai es troba un xicotet aljub que serviria perquè el corral comptara amb una reserva d'aigües pluvials.
David Gómez de Mora
