La influència del cercle social
en el qual es movia Plató va ser crucial en la seua forma de pensament. Recordem
que dos dels seus oncles materns (Càrmides i Críties), van formar part dels
trenta tirans proespartans, i que tant de mal van causar al seu territori, com
a resultat de les nefastes polítiques de gestió en la majoria dels àmbits,
especialment en els de tipus social i econòmic. Òbviament el desengany pel
sistema polític del seu temps li venia de prop, fet que va haver d'aguditzar de
manera crítica en la visió filosófica que proposarà posteriorment.
Plató no creu en el sistema
democràtic que va promoure l'assassinat del seu gran mestre, simplement era una
faula, carregada de falsedat, enveges, pors i interessos que corrompien a les
elits que se negaven a renunciar al poder.
Per això el nostre autor creurà
fermament en el desenvolupament d'una política conservadora, regida només pels
millors, on el filòsof ocupa un paper superior, ja que pot ser l'únic que
entengui la vertadera idea del bé, doncs aquesta serà la que ens condueixi cap
a la nostra perfecció.
El filtre crític de Plató rebutja
el sistema democràtic, per una aristocràcia, l'etimologia de la qual ens indica
la seva missió: el poder dels millors (aristo-millor, cratos-poder). Aquesta haurà de ser regida per
aquelles persones que estiguin millor preparades, és a dir, únicament els
éssers humans que siguen capaços de trobar la veritat i el significat del bé,
de la mateixa manera que ho va fer l'intrèpid que abandonà la caverna en el seu
mite, cap a la recerca de la realitat oculta.
El model de pensament de Plató
segueix una estructura ordenada, basada en unes clares pautes de classificació,
sempre partint de la naturalesa de les seves idees. De la mateixa manera que la
noblesa tenia una sèrie de privilegis que li atorgaven superioritat respecte a
la resta de mortals, el sistema havia de mantenir una fórmula semblant, capaç
de regir-se per nivells, on sempre s'establiran conceptes duals i contraposats.
És a dir, uns havien d’estar per damunt dels altres.
Bon exemple és el seu esquema en
el qual divideix dos tipus de món. Així,
Plató defensava l'existència del món sensible (només percebut pels sentits) i
el món intel·ligible (que seria la perfecció de l'ànima a través de la saviesa,
al qual només es pot accedir de manera espiritual). El món sensible era més simple, mentre que l'intel·ligible
molt més sofisticat i clarament perfecte. La diferència era notable, doncs al
primer podíen accedir tots, mentres que al segon només els millors.
Plató ja ens indica que el bé és
la idea suprema de la raó, per aquest motiu en el referit mite acaba associant
aquest amb el Sol (el centre del nostre sistema solar que ens il·lumina). Un
símbol tremendament encertat, i que de nou torna a posar damunt de la taula el
coneiximent del model heliocèntric entre els autors de la Grècia Antiga i que
poc temps després defensarà Aristarc de Samos. Per al nostre filòsof el bé és
la idea que està per sobre de totes. Sorgint ací la clau que ens permetrà ser
lliures i conseguir la immortalitat.
La caverna escenifica el món
sensible, imperfecte, allunyat de la veritat, on la raó no impera, mancat de
llum, replet de foscor i mogut per ombres aparents, en canvi, la sortida a l'exterior,
hem d'associar-la amb el món intel·ligible, mitjançant el qual es troba la
veritat no fàcil de percebre.
Encara que certament, tal com es comprova, aquesta no sempre serà ben rebuda,
per això, és necessari establir una jerarquització, en la qual uns pocs, seran
els que mitjançant les seves capacitats, puguin aconseguir il·lustrar a la
resta de persones.
Aquesta necessitat de
jerarquitzar tots el conceptes de la seua filosofia, ens acosta a la mentalitat
classista, la mateixa en la qual el seu autor va créixer i va desenvolupar
temps després les seves idees conservadores, i que òbviament van haver de calar
en el seu plantejament.
És per això necessari formular
una pregunta, doncs davant la mentalitat elitista de Plató, i que influenciarà
el seu model filosòfic, si aquest en lloc de descendir de nobles i ho hagués
fet de gent més humil, hagués estat igual d'estructurada i jerarquitzada la
seva visió de la vida?
David
Gómez de Mora
