Malgrat els forts vincles amb el
món marí que té un espai litoral com Vinaròs, no hem d'oblidar que juntament
amb les terres de cultiu, el sector ramader va tenir certa importància al llarg
de la seva història. Només cal recercar la seva toponímia, per a ser conscients
d'aquest fet, especialment a la costa nord.
Noms de partides com els Boverals, lo Triador, les Deveses i d'altres que enriqueixen la identitat geogràfica de la nostra terra, són el petit exemple d'una forma de vida, de la qual avui a penes existeixen mostres decents.
La ramaderia en les terres del
nord de Castelló va ser una realitat estesa per tot el seu territori. Si en la
zona dels Ports de Morella, com en l'àrea prelitoral es va convertir en una forma
de vida cotidiana, ací tindrem alguns enclaus amb força elements en comú.
En aquest sentit jugaran un paper
important els masos i els masets. Una construcció de caràcter rural, estesa des
de l’Edat Mitjana a la Corona d'Aragó, i que presentava les peculiaritats
d'estar realitzada en zones aïllades, i en les que hi havia una explotació
combinada de caràcter agrícola, com fonamentalment de tipus ramader.
Des dels primers moments es
convertiran en punts de cert prestigi, ja que els seus posseïdors disposaran de
bens i recursos. En moltes ocasions els propietaris els arrendaven, perquè
d'aquesta manera els treballessin altres persones, alhora que la seva família
vivia còmodament en un lloc millor comunicat. Encara que això no sempre passava,
perquè el masover o inquilí podia conviure amb els pastors i jornalers que en
temporades concretes li auxiliaven en les tasques del camp.
Mas de la Parreta
Els masos podien tenir diferents
dimensions, a més d’algunes altures, que li donaven major port i vigor a
l'edifici. Eren focus amb total autonomia, doncs allí es molia la farina, a més
de produir oli, fabricar formatge o extraure carn, gràcies a la tradicional
matança del porc.
Alguns fins i tot arribaven a
tindre un celler, perquè si hi havia camps de vinyes, era normal que el seu
propietari destinés una part per a la producció de vi a nivell personal. Tampoc
hem d’oblidar el colomar, normalment aïllat a l'estructura residencial, i que conformava
part d'aquell entramat arquitectònic. Sense cap dubte, el mas era un signe
d’identitat que realçava la personalitat de la vida del pagès.
En el cas de Vinaròs, els masos
que es conserven en l'actualitat (amb algunes excepcions), són masets o petites
cases de camp, que antigament van dominar una major explotació, avui ja
abandonada o que amb prou feines ha arribat en un pèssim estat de conservació.
Coneixem els noms d’alguns
d’aquests: lo Mas de la Closa, lo Mas d’en Borràs, lo Mas d’en Brau, lo Mas de
Noguera, lo Mas de Mestres, lo Mas d’Anglés, lo Mas del Pastor, lo Mas de la
Parreta o lo Mas del Pí, per citar alguns exemples.
La majoria dels que van existir
en la nostra franja litoral no tenien l'envergadura que podrem apreciar en els de
les zones d'interior, sent com a molt de dues plantes, a més de disposar d'un
complement hortícola, on no podia faltar una sènia.
Aquest sector social el
conformava la mitjana burgesia rural. Eren famílies que crearan nissagues, prou
destacades dins de l'àmbit local, a banda que alguns dels seus membres sempre
intentaran tindren algun fill dins del clergat, doncs això encara li donarà més
nom al clan, junt algun representant en els grups de poder municipal, ja que
sempre era important tindre influències dins del consistori. Moltes vegades
també els veurem com principals contribuents en els seus respectius municipis, a
causa del patrimoni que tenien.
David
Gómez de Mora
