El dia 8 de setembre de 1907,
Peníscola aprovava de manera formal una iniciativa que li serviria per a
millorar la situació econòmica dels seus ciutadans, davant la situació
d'estancament en la qual el municipi es veia afectat des de feia diverses
generacions.
Si la invasió francesa ja feia
gairebé un segle que havia transcorregut, la ciutat continuava patint una sèrie
de seqüeles, encadenades una després de l'altra, i que van afectar severament al
teixit social de la localitat. Sense cap dubte els danys per l'ocupació
napoleònica, van tenir una forta repercussió demogràfica, perquè s'estima que
un terç de la població va morir durant el període en el qual la major part dels
seus habitants van haver d'exiliar-se a la serra i altres pobles.
Després d'aquella tornada, se
succeirien epidèmies com les viscudes en temps del còlera, i que com sabem van
ser devastadores. Peníscola com a enclavament militar, també va haver de bregar
amb les guerres carlines, on malgrat l'escassa iniciativa de molts dels seus
habitants per la defensa del bàndol Isabelí, van pagar en primera persona les
restriccions econòmiques que comportava el confinament en la roca…, tot sigués per
la defensa de la seva plaça, com a resultat dels interessos que tenia el
governador i els soldats allí presents.
Poc abans que aquelles persones
tinguessin temps de restablir la modesta economia local, la filoxera danyava
encara més un poble que venia ferit per les contínues problemàtiques que no
podia llevar-se de damunt.
Davant un panorama replet de desgràcies
i un aïllament notori respecte els municipis dels seus voltants, Peníscola va
prendre la iniciativa en la cerca de mesures que li permetessin confortar part
de la qualitat de vida dels seus veïns, sent precisament en aquesta comunitat
on es trobaria una decisió carregada d'esperança que milloraria tota
perspectiva negativa.
En un article de Juan Bautista
Simó (1982), s'esmenten les diverses partides del terme municipal que es
dedicaran a ús comunal, per a poder extreure pedra, terra, carbó, així com per
a portar el bestiar, tallar llenya, produir calç, caçar, pescar, juntament amb
l'explotació de diferents espècies vegetals, per part d'aquells veïns que ho
consideraren. Per això es va decidir crear una agrupació que permetera l’aprofitament
legal d’aquest tipus de recursos.
Es tractava d’un privilegi, que
venia en realitat des de moltíssim temps enrere. A mitjan segle XIX, l'ús
d'aquells enclavament comunitaris, va estar a punt de perillar com a resultat
de les lleis desamortitzadores, que pretenien posar-ho a subhasta, tal com ja
havien fet amb els béns controlats pel clergat.
Finalment es van adquirir amplis
extensions de terres, comprades a diversos grans propietaris del poble, entre les
quals estaba la de don Ramón Castell i Roca, qui posseïa una muntanya sense
cultius i que va comprar a l'Estat en 1899, així com un altre ampli espai
muntanyenc, aconseguit en 1892 per donya Antonia Ayza i Ayza, vídua de Domingo
Sanz Castell. Un enclau que al poble era conegut amb el nom de la muntanya de Santa
Llúcia”.
Finalment l'agrupació es va
formalitzar, continuant amb el transcurs del temps. Sabem per exemple que a
mitjan dels anys vuitanta es va acordar que només podien ser membres d'aquesta
comunitat, aquells veïns de Peníscola, que de manera fefaent demostressin ser
descendents directes de les persones fundadores, i que en total representaven 194
veïns.
Un privilegi, que es recoltza en
el dret que des de temps antics han tingut els habitants de la localitat per a
poder explotar els recursos naturals de la seva terra. Coneixem per referències
històriques, els problemes i plets que sorgiren entre Peníscola contra els
veïns de Benicarló i Vinaròs, com a resultat que aquests acudien fins a les
seves muntanyes per a proveir-se de llenya o transitar amb el ramat. Un llistat
de concòrdies, que cobraran especial força durant el període climàtic de la
Petita Edat de Gel (1500-1800), on la falta de recursos va determinar
situacions molt critiques.
David
Gómez de Mora
Notes:
* Simó Castillo, J. B. (1982). “Los orígenes de la comunidad de los montes
de Irta”. Revista Peñíscola, nº56
